- A la primera, partint del document que va enviar a última hora el Jordi, ens vam centrar en bona mesura a fer una mica d'avaluació de polítiques passades o en curs.
- La segona, la més llarga, va consistir en debatre a l'entorn de l'activitat creadora, i la seva suposada crisi, i sobre la relació i transcendència o no d'aquesta qüestió en relació a les polítiques relacionades amb la música.
- A la tercera vam parlar una mica de la idea de ciutadania cultural.
VALORACIÓ COMENTARI SOBRE POLÍTIQUES PASSADES.
A partir d'un comentari en que es proposa una mirada enrera sobre l'impacte de les polítiques de suport a la música en català, fem valoracions sobre dues menes d'intervenció:
El suport donat, principalment durant els anys 90, al rock català.
Les polítiques dutes a terme des dels equipaments de Barcelona i l'entorn metropolità, donant suport a la música local.
Suport al rock català.
Estem d'acord en que era més política lingüística que de suport a la música. També s'apunta que era política industrial -principalment de suport a tres discogràfiques-, amb la coartada lingüística.
Es diu que es van invertir molts diners en vídeo-clips, suport a l'edició de fonogrames, realització de concerts i programes de televisió. Ens preguntem què ha quedat d'això després de 10-15 anys, i sembla que poc, tant a nivell industrial -no s'ha consolidat una indústria amb autonomia- com a nivell artístic -aquells grups ja han plegat, en la seva majoria-.
Queda si ha tingut impacte en la demanda de música cantada en català, i ens sembla que sí.
Suport a la música local a Barcelona.
A la balança negativa s'apunta la idea que era un suport molt indiscriminat, més centrat en els músics que en el públic. No ens posem del tot d'acord en això, hi ha una mirada més positiva que diu que és això el que hem de fer, i després la gent dirà, i una altra més crítica, que considera desequilibrat el suport als músics en contrast amb el del públic.
Al costat positiu, es diu que molts dels grups que ara semblen donar consistència a l'escena van començar llavors, i que potser es va fer una bona feina de suport i acompanyament. També es diu que ara hi ha una sensibilitat per la música local que no es tenia fa uns anys.
DEBAT A L'ENTORN DE L'ACTIVITAT CREADORA, I LA SEVA RELACIÓ AMB LES POLÍTIQUES.
A continuació em permetré fer un resum una mica lliure sobre el debat. El debat va anar avançant fins a concretar-se en l'impacte del paradigma romàntic en l'activitat creadora i la seva relació amb les polítiques. crec que van quedar obertes tres qüestions:
- És cert que el paradigma romàntic -que reforça la idea de l'artista individu, reflex d'una societat que posa especial èmfasi en la realització personal- marca de manera predominant la visió i vivència que tenim de l'art? O és el que, com es va dir en algun moment, marca l'actuació de les administracions, però no l'evolució de la societat, que va més enllà?
- Té transcendència considerar aquest paradigma, en relació a les polítiques de suport a la música, i en particular amb la recerca que fem d'unes polítiques que posin l'èmfasi en els ciutadans?
- Té sentit que hi hagi polítiques que qüestionin aquest paradigma? S'ha de situar, aquesta crítica, en les polítiques de difusió, però no en les de suport a la creació? O, com també es va dir, és una forma de pensar que convé qüestionar sota una perspectiva de canvi social?
Durant un tram del debat, crec que hi havia un cert consens sobre la idea que el paradigma romàntic està molt present en les polítiques culturals existens, i que cal compensar-lo amb intervencions que impliquin més la comunitat, i una diferència sobre com extrapolar-ho cap a propostes:
- D’una banda, es considera que l’aplicació de la idea de l’apropament de creació i comunitat ha de ser principalment en el terreny de la difusió, i es considera inadequat el que s’entén com posar condicions a la creació.
- De l’altra es defensa que el debat posa en qüestió el model existent (en la creació, i la percepció social) i per tant afecta totes les actuacions: les educatives, les centrades en l’amateurisme, les adreçades a professionals, suport a la creació, difusió,...
LA CIUTADANIA CULTURAL
Sobre aquest tema diem:
- La ciutadania cultural de la que parlem hauria de ser diversa, i no centralitzada, com en el model d’associacions de veïns. Que seríen desitjables diferents nivells de posicionament, des dels més informals fins els més formals i estructurats, i diferents tipus de motivacions, des de la dels que defensen els interessos dels consumidors culturals, fins els que, per exemple, defensen un model de cultura per la seva ciutat.
- A diferència d’altres àmbits, no hi ha en relació a la cultura cap sensació d’alarma que movilitzi la ciutadania. I que no és habitual en el nostre entorn aquesta mena de movilitzacions pro-actives.
- Podem parlar d’algunes iniciatives de ciutadans que s’autorganiten per realitzar les seves activitats, però això no suposa una movilització més enllà dels seus interessos particulars i immediats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada