MANIFEST

On ens porta tanta producció cultural? És normal i pertinent que encara es facin distincions entre música culta i popular? És cert que protegir la indústria cultural és protegir la cultura? És innocu per la cultura el fet que sigui gestionada pel mercat? Escoltar música en viu en un recinte acotat és la única manera "normal" de fer-ho? Serà realment més lliure la cultura quan la xarxa sigui el seu principal canal?

Cap d'aquestes preguntes hauria tingut sentit per als nostres besavis, i no obstant ara semblen posar en qüestió allò que és normal i obvi en la nostra vivència de la cultura. Posar en qüestió allò que ens sembla normal i obvi pot ser un exercici saludable per millorar la nostra vida col.lectiva.

El món occidental va decidir fa unes dècades posar en mans de la indústria la cultura popular. L'administració de l'estat, com en tot el que és cedit al mercat, va quedar com a suposat garant i vigilant del bon funcionament del mecanisme. I la ciutadania, com en altres processos, va relegar el seu poder a les actituds individuals de consum.

Doncs bé, en un moment de canvis, en el que d'una banda, un model d'indústria sembla estar en crisi, però de l'altra, les industries relacionades amb l'entreteniment tenen cada cop un pes més gran en l'economia mundial, els signants d'aquest manifest ens preguntem si no és el moment de qüestionar també els beneficis d'aquest model i el rol que han de jugar els ciutadans tant en els processos de creació artística, com en la gestió global de la nostra cultura.

I diem:
- Que l'actuació de les administracions públiques encara està massa centrada en respondre a les demandes del que en diuen "sector" -tant per fer referència a les indústries com als artistes- i és poc pro-activa en la recerca d'una perspectiva que tingui en compte el benefici del conjunt dels ciutadans.
- Que en general cal una major consciència i implicació dels ciutadans en la seva relació amb la cultura. Una implicació més conscient de la seva importància en l'articulació de la societat, més crítica envers les formes que es gestiona i administra, més inter-activa en els processos creatius.
- En aquest sentit imaginem una ciutadania cultural plural que podria prendre molt diverses formes, sentits i tendències: des de la organització com a consumidors fins la participació en les decisions de les administracions públiques, passant per opcions d'àmbit més restringit com, per exemple, una altra mena de participació als equipaments públics, la generació d'estructures de gestió d'activitat musical, educatives o informatives des d'un punt de vista civil.
- Afirmem la necessitat de cercar altres formes de diàleg entre creadors i ciutadans que vagin més enllà de les normes i costums marcades per la relació mercantil. Relacions que permetin explorar models més cooperatius enfront de l'actual model predominantment individualista.
- Proposem parar atenció al paper de la crítica cultural com espai de mediació entre ciutadans i artistes, superant el rol de transmissor en els processos de venda en el que sovint es troba encasellada.
- Afirmem la necessitat de cercar nous models organitzatius -estructures, funcionament de xarxa, mecanismes de consulta, sistemes informatius,.....- que articulin i facin possibles aquestes relacions.
En definitiva, volem parar atenció en la transcendència de la cultura com a motor de la vida social, posar en qüestió l'actual model de gestió -en el manteniment del qual tots hi contribuïm d'una manera o altra- i reivindicar un nou paper dels ciutadans en la cultura que permeti un altre equilibri, noves formes i nous sentits.